El tema objecte d'anàlisi de la present tesi és, tal com el seu nom indica, "El Saló de Maig de Barcelona..." i la seva contribució a la difusió de l'art d'avantguarda en aquesta ciutat.

​

El contingut del text comprèn en primer lloc, la Introducció en la qual s'analitzen les condicions prèvies que van donar lloc a la fundació del Saló de Maig. Seguidament, un primer capítol dedicat a l'equip responsable de la seva creació i de les seves primeres edicions, és a dir, a l'Associació d'Artistes Actuals; en aquest capítol s'analitza el perquè de l'èxit inicial del Saló de Maig detallant tots aquells factors que van contribuir a aconseguir la gran repercussió social dels seus primers anys.

​

A continuació, es dediquen tretze capítols, un a cada edició del Saló, estructurant el contingut de cadascun d'ells d'igual forma; en primer lloc, es descriuen les característiques que distingeixen cadascuna de les edicions del Saló de Maig mitjançant una relació, a manera de Fitxa Tècnica, en la qual s'especifiquen tots les dades objectives de l'edició corresponent: data, lloc, participants, comissió o Patronat organitzador etc. Tot seguit, s'analitzen els antecedents, el desenvolupament, les opinions de la crítica i les activitats complementàries que van contribuir a la difusió dels objectius fundacionals del Saló de Maig. Al final de cada capítol, s'inclou la hemerografia específica de cada edició amb la finalitat de demostrar un dels aspectes que més interessava destacar: la repercussió del Saló de Maig en l'àmbit cultural i social de la ciutat de Barcelona.

​

Els articles ressenyats al llarg de tot el text són un total de 424.

​

A manera de síntesi, podríem establir unes cinc etapes en la trajectòria d'aquest Saló creat per i per als artistes.

La primera correspondria als seus tres primers anys d'existència que l'Associació d'Artistes Actuals controlava totalment la seva gestió a pesar que es nomenés una comissió organitzadora sota la presidència de diferents artistes de reconegut prestigi com: Bosch Roger, Ramón Rogent i Antoni Cumella; mentre al capdavant de la Junta de Govern de la AAA es trobaven Alexandre Cirici Pellicer, primer i segon salons i Cesáreo Rodríguez-Aguilera, tercer saló. El nombre de participants en aquestes tres primeres edicions, fruit de l'estricte control exercit per la AAA, tot just va tenir increment passant de 87 obres a 104 i 108 respectivament.

​

La segona etapa s'inicia amb l'arribada de Santi Surós a la presidència del Saló i la consegüent lluita per fer valer els seus criteris sobre participació, que es veuran encara continguts per la influència dels presidents de la AAA que en aquell moment eren: Rodríguez-Aguilera, quart saló, i Juan Ramón Masoliver, cinquè i sisè. Malgrat d'aquesta diferència de criteris el nombre d'obres participants es va veure incrementat notablement sent ja en el quart saló de 185 obres, 287 en el cinquè i 304 en el sisè.

​

Amb l'elecció de Santi Surós com president de la AAA, coincidint amb la setena edició del saló, es produeix una situació de crisi a causa de les diferències de criteri, que en aquest moment ja eren irreconciliables, entre alguns dels membres de l'equip fundador, que encara romanien formant part de la AAA, i el sector afí als postulats de Surós, que tindrà com trist resultat la desaparició de l'Associació d'Artistes Actuals.

Després d'aquest any de crisi, s'inicia la quarta etapa que correspon a les tres edicions següents i les característiques dels quals cap atribuir a la gestió de Surós en solitari; en ella es produeix un important canvi en l'orientació del Saló amb la intervenció de les institucions en la seva gestió.

​

Finalment, ja perduts en la seva majoria aquells aspectes que van contribuir a l'èxit dels seus moments inicials, s'emprèn l'últim i definitiu canvi d'orientació quan, coincidint amb la onzena edició, es canvia de seu passant amb les obres procedents del desè Saló a constituir la Secció Contemporània del Museu d'Art Modern del Parc de la Ciutadella. També els dos següents, que serien les últimes edicions, tindran lloc en el mateix espai i amb semblants condicions, és a dir, romanent les obres exposades en les esmentades Sales, fins la següent convocatòria.

Finalitza aquest primer volum amb la inclusió d'una cronologia d'activitats relacionades amb el Saló de Maig i amb l'AAA així com la Bibliografia específica.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

En el segon volum, es presenten, a manera d'Annexos, una estricta selecció de documents, textos i gràfics, 149 fotografies, la majoria inèdites, de les obres presentades en les diferents edicions del Saló de Maig, així com algunes, també inèdites, de les sales en que aquests es realitzaven.

Una altra de les aportacions originals i inèdites que es presenten en aquest volum d'annexos, son els fitxers; el primer d'Artistes Participants en les diferents edicions del Saló de Maig que comprèn 900 fitxes en les quals s'ofereixen aquelles dades de la trajectòria professional dels artistes estrictament relacionats amb el Saló de Maig i l'AAA; i el segon de Col·laboradors Teòrics en el qual es consignen les dades més significatives d'aquells personatges, que sense ser pròpiament artistes, van tenir un destacat paper en la creació i organització del Saló de Maig.

​

Amb aquesta aportació per a establir quin va ser el seu veritable abast i dimensió, és d'esperar que el Saló de Maig de Barcelona passi a ser considerat com una realitat més a tenir en compte quan es vulgui conèixer quin era la situació artística del país en aquells anys.

 

Elena López Vicens